PLA ESTRATÈGIC DE COLLSEROLA: REFLEXIONS DES DE L’ECOLOGIA

El Parc de Collserola és una joia que Moltes metròpolis desitjarien. A POCS quilómetres de més de tres millones de persones, vuit mil cinc- cents hectarees de boscos I ALTRES sistemes naturals o seminaturals gaudeixen amb protecció sota la figura del pla especial del parc. La Continuïtat i la Millora de les funcions Ecològiques, econòmiques i socials de Collserola han de ser Objectius irrenunciables per a la ciutadania, a els Gestors del parc i a els polítics de les Moltes Administracions involucrades.

Collserola

1. Collserola te Vocació de parc natural.
2. Un parc natural és una entitat ben diferent d’1 parc urbà. La principal diferència rau en què a els parcs naturals la intervenció humana és Molt menor, i el paper dels procesos naturals Molt major, que en un parc urbà.
3. Els espais naturals, inclosos a els parcs naturals, han de ser Grans per tal de poder generar a els Béns i serveis Ecològics que ENS forneixen gratuïtament.
4. La persistència i la integritat ecològica d’1 espai natural és veuen facilitades Quan major va seguir l’espai, i és veuen creixentment compromeses Quan més és retalli la superfície de l’parc i Quan majors siguin l els pressions antropogèniques en els fronteres exteriors i interiors (si existeixen) de l’espai.

parco_collserola
5. Donada su ubicació en la metròpoli barcelonina, el parc de Collserola te un Ús público intens i diversificat. AQUEST Ús público és una de les Raons de ser del parc i contribueix a la calidad de vida dels Ciutadans que en gaudeixen. Nogensmenys, l’Excés de freqüentació en d’algunes Àrees, i Certes activitats Especialment agressives amb el medi o Simplement il·legals son una amenaça pèls ecosistemes del parc.
6. Malgrat AQUESTA Vocació d’Ús público, és important Tenir present que a els espais naturals también són útils encara que no s’utilitzin. No és Necessari ni desitjable que Tots els indrets del parc siguin l accessibles a la gent. Les zones no accessibles tinença 1 paper destacat en la persistència d’Espècies, comunidades i processos Ecològics.
7. L’Aïllament ecològic és una de les Principals amenaces per a l’Manteniment dels ecosistemes i de la Riquesa biològica de Collserola.
8. L’Aïllament ecològic de Collserola és Creixent degut a l’Expansió urbanística i la proliferació d’infraestructures. Reduir AQUEST Aïllament ha de ser un dels Objectius Principals del Pla Estratègic.
9. Les plantes o a els Seus gens también és desplacin: la connectivitat ecològica no és important NOMÉS para los vertebrats terrestres sinó también per a les plantes i a els invertebrats.
10.Per a mantenir la diversitat genètica de poblacions semi-aïllades, com Moltes de les de Collserola, el que és important és que Entrin organismes procedents de l’exterior.
11. Inversament, parcs com Collserola podin actuar com a “repobladors” degut a l’emigració d’individus Nascuts dins de l’parc cap a Altres Territoris.

7cea717f8a715b47be4062d3fdd25836_crop
12. La Reducció de l’Aïllament ecològic de Collserola requereix forçosament mirar més enllà dels Límits del parc. Cal Especialment implementar (i on va seguir Necessari, restaurar) un sistema de connexions Ecològiques que garanteixi el Manteniment o recuperació dels fluxos Ecològics (d’organismes, de gens, de matèria i d’energia) entre Collserola i: (1) la serralada prelitoral ; i (2) Els altres massissos de la serralada litoral.
13. El problema més punyent per a Manteniment de les connexions Ecològiques de Collserola és Troba en el contacte entre el parc i la plana vallesana. Encara queden zones agrícoles i agroforestals importants a la plana vallesana que tinença 1 paper clau com a àrea d’alimentació, com a hàbitat, com a connector ecològic i com a zones tampoc no.
14. El Pla Estratègic de Collserola ha de fixar-se com a Objectiu de màxima Prioritat conservar (i on va seguir possible i desitjable, recuperar) els zones agrícoles i agroforestals de la plana del Vallès situades en contacte amb el parc o en els Seves proximitats .
15. La major amenaça actual per a Manteniment de la connectivitat ecològica de Collserola és el desarrollo del Centre Direccional, al municipi de Cerdanyola del Vallès. El desarrollo urbanístic massiu projectat en AQUESTA zona liquidés 340 hectarees de Conreus de secà que constitueixen la darrera gran finestra rural que li queda a Collserola i culminarà l’Aïllament ecològic del parc respecte la plana vallesana i la serralada prelitoral.

Ferran Rodà
Catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>