L’EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

En els últims anys, en el debat internacional sobre el progrés econòmic futur, el concepte de desenvolupament sostenible s’ha convertit en un element central. El nostre estil de vida ha canviat molt ràpidament en aquest segle a causa dels grans avenços de la ciència i de la tecnologia i temes com els problemes ambientals són cada vegada més importants en el debat sobre la definició de models de desenvolupament futur.

La conservació dels recursos naturals, la racionalització de la producció agrícola o el control de contaminants, són temes que vénen tractats per la seva importància cada dia pels governs (nacionals i sobranacionales), economistes i grups de pressió mediambiental, que troben el suport d’un segment de la població cada vegada més ampli.

Inconvenientes-y-ventajas-desarrollo-sostenible-3

El concepte de desenvolupament sostenible no és percebut en la mateixa manera per part de cada “stakeholder”: si tots estan d’acord en que el model de desenvolupament que s’adopti ha de ser sostenible, d’alguna manera, aquest terme genera idees i valors diferents de persona a persona. El mateix terme desenvolupament, per exemple, es pot entendre de diferents maneres, a segons de les creences ètiques, els convincimientos i els objectius de les persones.
El propòsit d’aquest treball és definir i delimitar el concepte de desenvolupament sostenible a través de l’anàlisi dels principals acords, dels principis i de les mesures d’aplicació.

El terme “desenvolupament sostenible” fa la seva primera aparició en un document oficial en el text d’acord signat per trenta-tres països africans el 1969, sota els auspicis de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Auque va ser aquesta la primera forma d’aplicació concreta d’aquest concepte, la seva història es remunta molts anys abans. Des de la ultima dècada del segle XIX es troben petjades en els debats i discussions entre Thomas Malthus – defensor de la “teoria apocalíptica” sobre el futur de l’espècie humana – i Casa Jean Antoine Condorcet, que va teoritzar, al contrari, una època caracteritzada per éssers humans capaços de garantir a les generacions futures felicitat i no només la mera existència.

hn_PNUD impulsa proyectos de desarrollo sostenible en Honduras 1

En el mateix any 1969, Amèrica va donar vida a l’Environmental Protection Agency (Agència de Protecció Ambiental), les directrius han, des del principi, influït de manera fonamental tots els desenvolupaments de les teories i pràctiques de les polítiques ambientals a tot el món. En la llei que va constituir la NEPA, (el National Environmental Policy Act de 1969), el desenvolupament sostenible es defineix com un: “desenvolupament econòmic que pugui portar beneficis per a les generacions actuals i futures sense perjudicar els recursos o els organismes biològics en el planeta “.

Aquests dos aspectes fonamentals han caracteritzat l’anomenat “Informe Brundtland” conegut també com “Our Common Future”), l’informe elaborat per la Comissió de Nacions Unides encapçalada per Gro Brundtland, publicat el 1987 després de diversos anys d’estudis, debats i reunions. Auque no pugui reclamar el dret de primogenitura, l’Informe Brundtland de 1987 sens dubte ha tingut el mèrit de portar a primer pla i amb força a l’opinió pública en tot el món problemes de desenvolupament econòmic i industrial.

En la definició, que es troba en aquest informe, en realitat no es parla del concepte de medi ambient com a tal, sinó es refereix al benestar, i per tant a la qualitat del medi ambient, destacant així el principi ètic principal entès com a responsabilitat per part les generacions d’avui cap a les generacions futures, i evidenciant els dos aspectes de la sostenibilitat ambiental: el manteniment dels recursos i l’equilibri ambiental del nostre planeta.

Caminando-hacia-un-desarrollo-sostenible-del-medio-ambiente

En el mateix document ha posat èmfasi en la protecció de les necessitats de tots els individus, per tal de legitimitat universal per aspirar a millors condicions de vida, així com subratllar la necessitat i la importància d’una major participació dels ciutadans, per implementar un procés, de fet augmenta les possibilitats democràtiques en l’àmbit internacional.

El desenvolupament sostenible requereix satisfer les necessitats bàsiques de tots i estendre a tots l’oportunitat de posar en pràctica les seves aspiracions a una vida millor. La satisfacció de les necessitats essencials requereix no només una nova era de creixement econòmic per a les nacions que la majoria dels habitants són pobres, sinó també la garantia que els pobres tinguin una participació justa dels recursos necessaris per sostenir aquest creixement. L’equitat hauria de ser recolzada tant pels sistemes polítics que garanteixin la participació efectiva dels ciutadans en la presa de decisions, tant per una major democràcia en les decisions internacionals.

ARTÍCULO COMPLETO Giuseppantonio De Vincentiis

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>