ESTIU-HIVERN, MAR I MUNTANYA

Barcelona és una d’aquestes ciutats no capitals d’estat que va aconseguir el triomf després unir les diferents administracions polítiques de l’estat, el suport públic i privat, l’empenta dels propis esportistes i de les federacions i del públic en general, que va quedar demostrat en l’alta participació de voluntaris que es van inscriure per viure els Jocs des de dins, des de la pròpia organització. Tots van remar en la mateixa direcció fins que Barcelona es va il·luminar com un far il·lumina en la tancada nit.

unnamed454645656
L’èxit va ser precís des de tots els punts de vista, esportiu, organitzatiu, ciutadà, reflex clar i contundent de la trajectòria de Barcelona i Catalunya també, que va arribar a organitzar en 1936 una Olimpíada Popular, després d’esclatar la guerra civil. El caràcter associatiu, sintetitzat en els centenars de clubs, i el lema Esport i Ciutadania de Josep Sunyol, van actuar com a motor del projecte liderat pels alcaldes Narcís Serra i, més tard, Pasqual Maragall. Els Jocs Olímpics de 1992 van culminar la vocació universal de Barcelona iniciada amb l’Exposició de 1888 i rematada amb l’Exposició Internacional de 1929.
L’esport estatal va deixar de hivernar i la ciutat de Barcelona va patir una transformació sense precedents, a nivell urbanístic única, ja que va aconseguir obrir la ciutat al mar mentre la competició es celebrava en la seva majoria a la muntanya de Montjuïc. L’ambició de professionals liberals i polítics es va plasmar en una obra majúscula que va consistir en portar l’Eixample fins a la Mediterrània, construir les rondes i una nova línia litoral, transformar el Poble Nou en una Vila Olímpica i recuperar Montjuïc. La il·lusió va arrambar amb les barraques i els xiringuitos i es va edificar una ciutat propícia per a la invasió turística, avui molt visible i motiu de debat a l’Ajuntament que té com a alcaldessa a l’activista social Ada Colau.

1492271444_711915_1492276599_noticia_normal_recorte1
L’estranger va descobrir a un país contemporani, a una ciutat com Barcelona convertida en llançadora d’Espanya, un record tan extraordinari que a molta gent li agradaria reviure quan es donin les circumstàncies amb uns Jocs d’Hivern. La Barcelona del 2017 no té res a veure amb la del 1992. Ha canviat la mirada cap a la ciutat i la ciutat se sent diferent, tant que hi ha qui es planteja si aquella transformació llavors assumida no va modificar també una identitat que ja no es recuperarà, cosa pròpia segurament de la dualitat barcelonina i catalana: “seny i rauxa, mar i muntanya, estiu i hivern.”

RAMÓN BESA, EL PAÍS

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>