UN 60% DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT UTILITZA APPS PER FACILITAR LA SEVA VIDA QUOTIDIANA

Les persones amb discapacitat visual són les que més les utilitzen (77%), seguides de les que tenen discapacitat auditiva (73%), física (65%) i intel·lectual (50%), segons l’informe informe ‘Tecnologia i discapacitat’, de Fundació Adecco i Keysight Technologies Spain.

app-discapacidad-visual

Aquest passat 15 de juliol es va celebrar el Dia Internacional de les Tecnologies Apropiades, és a dir aquelles la finalitat del qual és ajudar a resoldre problemes, prestant atenció especial a criteris ètics, culturals, socials i econòmics de la comunitat a la qual donen servei.
En aquest context, i per sisè any consecutiu, la Fundació Adecco i Keysight Technologies Spain presenten l’informe Tecnologia i discapacitat, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte que les noves tecnologies (NT) estan tenint en la qualitat de vida i en la plena inclusió de les persones amb discapacitat.

apple-apps-discapacidad
Algunes apps que donen serveis més concrets s’han convertit en autèntiques aliades per a les persones amb discapacitat, permetent-los normalitzar molts aspectes de la seva vida.
L’informe, que basa les seves conclusions en una enquesta a 300 persones amb diferents discapacitats, determina que un 60% d’aquestes persones són usuaris d’apps específiques, sent els que més les fan servir els que tenen discapacitat visual (77%), seguits dels que tenen discapacitat auditiva (73%), física (65%) i intel·lectual (50%).

CE @Compromiso_Empr13 Julio 2017

PLA ESTRATÈGIC DE COLLSEROLA: REFLEXIONS DES DE L’ECOLOGIA

El Parc de Collserola és una joia que Moltes metròpolis desitjarien. A POCS quilómetres de més de tres millones de persones, vuit mil cinc- cents hectarees de boscos I ALTRES sistemes naturals o seminaturals gaudeixen amb protecció sota la figura del pla especial del parc. La Continuïtat i la Millora de les funcions Ecològiques, econòmiques i socials de Collserola han de ser Objectius irrenunciables per a la ciutadania, a els Gestors del parc i a els polítics de les Moltes Administracions involucrades.

Collserola

1. Collserola te Vocació de parc natural.
2. Un parc natural és una entitat ben diferent d’1 parc urbà. La principal diferència rau en què a els parcs naturals la intervenció humana és Molt menor, i el paper dels procesos naturals Molt major, que en un parc urbà.
3. Els espais naturals, inclosos a els parcs naturals, han de ser Grans per tal de poder generar a els Béns i serveis Ecològics que ENS forneixen gratuïtament.
4. La persistència i la integritat ecològica d’1 espai natural és veuen facilitades Quan major va seguir l’espai, i és veuen creixentment compromeses Quan més és retalli la superfície de l’parc i Quan majors siguin l els pressions antropogèniques en els fronteres exteriors i interiors (si existeixen) de l’espai.

parco_collserola
5. Donada su ubicació en la metròpoli barcelonina, el parc de Collserola te un Ús público intens i diversificat. AQUEST Ús público és una de les Raons de ser del parc i contribueix a la calidad de vida dels Ciutadans que en gaudeixen. Nogensmenys, l’Excés de freqüentació en d’algunes Àrees, i Certes activitats Especialment agressives amb el medi o Simplement il·legals son una amenaça pèls ecosistemes del parc.
6. Malgrat AQUESTA Vocació d’Ús público, és important Tenir present que a els espais naturals también són útils encara que no s’utilitzin. No és Necessari ni desitjable que Tots els indrets del parc siguin l accessibles a la gent. Les zones no accessibles tinença 1 paper destacat en la persistència d’Espècies, comunidades i processos Ecològics.
7. L’Aïllament ecològic és una de les Principals amenaces per a l’Manteniment dels ecosistemes i de la Riquesa biològica de Collserola.
8. L’Aïllament ecològic de Collserola és Creixent degut a l’Expansió urbanística i la proliferació d’infraestructures. Reduir AQUEST Aïllament ha de ser un dels Objectius Principals del Pla Estratègic.
9. Les plantes o a els Seus gens también és desplacin: la connectivitat ecològica no és important NOMÉS para los vertebrats terrestres sinó también per a les plantes i a els invertebrats.
10.Per a mantenir la diversitat genètica de poblacions semi-aïllades, com Moltes de les de Collserola, el que és important és que Entrin organismes procedents de l’exterior.
11. Inversament, parcs com Collserola podin actuar com a “repobladors” degut a l’emigració d’individus Nascuts dins de l’parc cap a Altres Territoris.

7cea717f8a715b47be4062d3fdd25836_crop
12. La Reducció de l’Aïllament ecològic de Collserola requereix forçosament mirar més enllà dels Límits del parc. Cal Especialment implementar (i on va seguir Necessari, restaurar) un sistema de connexions Ecològiques que garanteixi el Manteniment o recuperació dels fluxos Ecològics (d’organismes, de gens, de matèria i d’energia) entre Collserola i: (1) la serralada prelitoral ; i (2) Els altres massissos de la serralada litoral.
13. El problema més punyent per a Manteniment de les connexions Ecològiques de Collserola és Troba en el contacte entre el parc i la plana vallesana. Encara queden zones agrícoles i agroforestals importants a la plana vallesana que tinença 1 paper clau com a àrea d’alimentació, com a hàbitat, com a connector ecològic i com a zones tampoc no.
14. El Pla Estratègic de Collserola ha de fixar-se com a Objectiu de màxima Prioritat conservar (i on va seguir possible i desitjable, recuperar) els zones agrícoles i agroforestals de la plana del Vallès situades en contacte amb el parc o en els Seves proximitats .
15. La major amenaça actual per a Manteniment de la connectivitat ecològica de Collserola és el desarrollo del Centre Direccional, al municipi de Cerdanyola del Vallès. El desarrollo urbanístic massiu projectat en AQUESTA zona liquidés 340 hectarees de Conreus de secà que constitueixen la darrera gran finestra rural que li queda a Collserola i culminarà l’Aïllament ecològic del parc respecte la plana vallesana i la serralada prelitoral.

Ferran Rodà
Catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

 

EL TURISME URBÀ NO ÉS EL QUE FALLA, SINÓ EL MODEL DESENVOLUPAT

Comença la guerra entre turistes i comunitat local en els centres urbans. Ara com ara la batalla la guanya els visitants, però les prediccions no apunten en aquesta direcció. Això és només la punta de l’iceberg que està començant aflorar …
Recentment les alarmes s’han disparat, per l’aparició de conflictes entre població local i població flotant, és a dir turistes i excursionistes i població local, que en molts destins, especialment urbans, dupliquen i tripliquen en nombre als residents d’aquells barris on s’ubiquen els allotjaments i les activitats d’animació turística.

vista-aerea-de-la-plaza-de-espana-barcelona
Quan es parla de capacitat de càrrega turística, ja no és només la referida al tema ambiental o cultural, sinó la social, que afecta fins i tot la salut de la població, ja que està causant molt segurament situacions d’estrès que poden conduir al total rebuig als visitants que envaeixen aquest espai mínim d’intimitat que hi ha a les ciutats en què el turisme explorador ha arribat i conquistat tots aquests barris i cantonades, que abans estaven al marge d’aquests fluxos turístics.

logo-color
El fenomen del low-cost, així com l’economia col·laborativa ha permès en temps record que milions de turistes que no tenien accés a l’oferta existent, ja puguin i això implica que la demanda ha crescut i seguirà creixent exponencialment.
Això és només la punta de l’iceberg que està començant aflorar i que si no se sap gestionar, la insostenibilitat acabés emergint del tot, que per descomptat aconseguís que es perdi competitivitat turística.
Hi ha un fet cert que és que hi ha segments turístics que no són compatibles ni en temps ni en espai i per tant és imprescindible definir cap que demana es vol dirigir. Perquè les motivacions i expectatives de cada segment de mercat són molt diferents, però coincideixen en un mateix entorn físic.

destino-vacacional-favorito-barcelona1
Seria bo recordar que les ciutats, no estan dissenyades ni preparades per ser una destinació turística i respondre a les expectatives dels visitants, sinó per donar satisfacció als seus habitants, on a més s’obren per rebre una arribada de turistes, però de forma sostenible, sense alterar substancialment l’equilibri social, ambiental i cultural.

arturo CROSBY 12 de Julio del 2017, HOSTELTUR

BARCELONA, OBJECTIU DESTINACIÓ SOSTENIBLE

El turisme no para de créixer en molts llocs del món, entre els quals Barcelona. L’ajuntament de la ciutat s’ha proposat dur a terme una sèrie de mesures per reduir-ne els impactes negatius i maximitzar-ne el retorn al conjunt de la ciutadania.
Si demaneu a algú que us digui deu paraules que defineixin Barcelona, de ben segur que en un dels primers llocs hi apareix la paraula turística. Barcelona és moltes coses, entre les quals una ciutat turística, que se situa al rànquing de les ciutats més atractives del món per als que els agrada viatjar, al costat de Nova York, París o Londres. Són un munt els factors que l’han fet turística, des de fa molts anys, i de manera especial des del 1992: el gran patrimoni cultural que conté, la gastronomia, l’esport -el Barça n’és el principal reclam, però n’hi ha molts més-, les platges, el clima i una manera de ser dels seus habitants… Però l’activitat turística també té impactes negatius, sobretot en entorns com el Parc Güell, la Sagrada Família, el cor del Barri Gòtic, que cada dia reben milers de visitants. Cal que aquestes visites no dificultin la vida diària dels residents. D’altra banda, cal que Barcelona sigui una destinació on tots els visitants, independentment de la seva edat i condició, puguin gaudir i participar de l’experiència de la visita.

turimse2
Xavier Font, professor de màrqueting sostenible de la Universitat de Surrey (Gran Bretanya), alerta que “les ciutats solen començar a gestionar l’impacte del turisme només quan ja és massa tard”, i que “a diferència dels visitants a destinacions de platja i parcs naturals, els turistes de les ciutats utilitzen la mateixa infraestructura que els locals”. Xavier Font assenyala algunes de les propostes per fer que Barcelona abraci un turisme més sostenible, que no entorpeixi la vida quotidiana a la ciutat i que beneficiï els ciutadans: “Convé atraure els turistes cap a escapades fora de la ciutat, que suposen menys càrrega per a la infraestructura urbana. Convé també atraure clients que es comporten més com a locals. Els que visiten Barcelona per primer cop van a la Sagrada Família, però els que repeteixen -entre els quals destaquen els francesos, per exemple- ja es reparteixen per zones menys conegudes de la ciutat. Cal també reduir l’estacionalitat, fent especial èmfasi en les activitats que es poden fer a l’hivern o en èpoques menys concorregudes, i també oferir productes i serveis produïts localment i èticament”.

img_lteixidor_20160703-162644_imagenes_lv_colaboradores_lteixidor_turismo_0031_28-kVz-U403213413143HjC-992x558@LaVanguardia-Web
Els turistes donen una puntuació alta (8,7) a la ciutat i en destaquen l’arquitectura, la cultura, l’entreteniment i la restauració. Com a aspectes negatius, manifesten que els preus són massa elevats en relació amb la qualitat i la massificació de zones i monuments turístics. Així ho indica l’Informe d’Activitat Turística 2016.

715_11a

Les pernoctacions als hotels de la ciutat de Barcelona van pujar l’any passat un 5,5%, i van arribar als 19,5 milions. També van créixer significativament els passatgers de l’aeroport, un 11,2% (44,1 milions), i els creueristes que arriben al port de Barcelona, un 5,6% (2,6 milions). D’altra banda, el 86,7% dels barcelonins consideren que el turisme és beneficiós per a la ciutat. Segons l’Informe d’Activitat Turística 2016, el percentatge dels que reclamen posar límits a l’arribada de turistes (48,9%) per primer cop supera el dels partidaris d’atreure’n més (47,5%).

AJUNTAMENT DE BARCELONA, ARA.CAT

LA TECNOLOGIA REVELA QUÈ SENTEN LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte neix de la voluntat de voler saber de manera objectiva l’estat anímic de persones que no poden expressar-ho per si mateixes o que ni tan sols tenen consciència d’ell, perquè es tracta d’una informació valuosa per millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida, per millorar les seves teràpies i personalitzar perquè els agradin més i siguin més efectives “, explica el director d’investigació de l’IRD, Joan Oliver.

a6de6f85-6bb3-4c12-b4dd-b242702cc1c7

El problema és que aquestes persones no només no poden expressar les seves emocions sinó que per a elles no serveixen les eines d’ajuda que es fan servir amb altres, com el programari de reconeixement facial, així que vam pensar que la solució era mirar la seva ment i en el seu cos els senyals fisiològiques que emet el seu estat d’ànim, perquè sabem per la bibliografia que cada emoció va associada a uns patrons fisiològics “, detalla Jainendra Shukla, investigador en robòtica que participa en el projecte.

Autonome-Users3

El handicap era que no existien aquests patrons en persones amb discapacitat intel·lectual, de manera que la primera tasca dels investigadors de l’IRD va ser elaborar-combinant informació externa -expressió facial, seguiment de la mirada, informació subjectiva dels terapeutes que coneixen a la persona- amb informació interna -ritme cardíac, activitat electrodermal i cerebral- d’alguns dels residents de la Fundació Ave Maria mentre se’ls provocava diferents emocions intenses, positives i negatives.

484848-944-944

Amb tota aquesta informació i l’obtinguda en altres experiments mitjans amb terapeutes que interpretaven el seu estat d’ànim, els investigadors han elaborat MuDERI, una base de dades multimodal per al reconeixement de les emocions entre persones amb discapacitat intel·lectual, en la qual s’ha sistematitzat i etiquetatge cada estat anímic a partir dels patrons de senyals fisiològics constatats en els experiments.

MAYTE RIUS, Barcelona LA VANGUARDIA

ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Els ajuts atorgats per organismes municipals podran cobrir fins al 80% dels projectes presentats que es relacionin i versin sobre l’economia social i solidària.

La sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat són alguns dels valors que regeixen l’anomenada economia social i solidària (ESS), un conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que beu de la influència del moviment cooperatiu.

bloque-numero-ocho-can-batllo-que-acoge-proyecto-coopolis-fomento-economia-social-1493847617781
Barcelona compta amb unes 4.700 iniciatives d’aquest tipus, de les quals 2.400 són entitats del tercer sector i 861 són cooperatives, segons l’estudi ‘L’economia social i solidària a Barcelona’ (2016).
Les iniciatives englobades en aquest model econòmic alternatiu, on la satisfacció de les necessitats de les persones està per sobre del lucre, compten amb el suport de l’Ajuntament, com demostra l’aprovació del ‘Pla d’Impuls a l’economia social i solidària a Barcelona 2016-2019 ‘. L’actual govern municipal destaca de del model ESS seva capacitat per crear llocs de treballs més estables i combatre les desigualtats, tant socials com territorials.

barcelonaac-990x658
En aquest sentit, el pla de l’ajuntament -fruit d’una diagnosi prèvia i de les aportacions recollides en un centenar de reunions amb diferents agents com a empreses, xarxes i federacions- contempla visibilitzar aquest model econòmic alternatiu, donar suport nous projectes generadors d’ocupació estable i sostenible i enfortir els projectes existents.

Barcelona-reivindica-tercer-economia-turismo_1025008649_128252025_667x375

Amb aquests objectius, s’han obert dues convocatòries de subvencions, per valor de 1,9 milions d’euros, que per primera vegada cobriran fins al 80% del cost total dels projectes per garantir la seva viabilitat.

Els destinataris d’aquesta convocatòria són entitats i empreses d’ESS, de petita dimensió, però també agrupacions de persones amb projectes d’economia comunitària que no estan formalitzats amb forma jurídica.

ARTÍCULO COMPLETO, LUIS BENAVIDES, EL PERIÓDICO

L’EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

En els últims anys, en el debat internacional sobre el progrés econòmic futur, el concepte de desenvolupament sostenible s’ha convertit en un element central. El nostre estil de vida ha canviat molt ràpidament en aquest segle a causa dels grans avenços de la ciència i de la tecnologia i temes com els problemes ambientals són cada vegada més importants en el debat sobre la definició de models de desenvolupament futur.

La conservació dels recursos naturals, la racionalització de la producció agrícola o el control de contaminants, són temes que vénen tractats per la seva importància cada dia pels governs (nacionals i sobranacionales), economistes i grups de pressió mediambiental, que troben el suport d’un segment de la població cada vegada més ampli.

Inconvenientes-y-ventajas-desarrollo-sostenible-3

El concepte de desenvolupament sostenible no és percebut en la mateixa manera per part de cada “stakeholder”: si tots estan d’acord en que el model de desenvolupament que s’adopti ha de ser sostenible, d’alguna manera, aquest terme genera idees i valors diferents de persona a persona. El mateix terme desenvolupament, per exemple, es pot entendre de diferents maneres, a segons de les creences ètiques, els convincimientos i els objectius de les persones.
El propòsit d’aquest treball és definir i delimitar el concepte de desenvolupament sostenible a través de l’anàlisi dels principals acords, dels principis i de les mesures d’aplicació.

El terme “desenvolupament sostenible” fa la seva primera aparició en un document oficial en el text d’acord signat per trenta-tres països africans el 1969, sota els auspicis de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Auque va ser aquesta la primera forma d’aplicació concreta d’aquest concepte, la seva història es remunta molts anys abans. Des de la ultima dècada del segle XIX es troben petjades en els debats i discussions entre Thomas Malthus – defensor de la “teoria apocalíptica” sobre el futur de l’espècie humana – i Casa Jean Antoine Condorcet, que va teoritzar, al contrari, una època caracteritzada per éssers humans capaços de garantir a les generacions futures felicitat i no només la mera existència.

hn_PNUD impulsa proyectos de desarrollo sostenible en Honduras 1

En el mateix any 1969, Amèrica va donar vida a l’Environmental Protection Agency (Agència de Protecció Ambiental), les directrius han, des del principi, influït de manera fonamental tots els desenvolupaments de les teories i pràctiques de les polítiques ambientals a tot el món. En la llei que va constituir la NEPA, (el National Environmental Policy Act de 1969), el desenvolupament sostenible es defineix com un: “desenvolupament econòmic que pugui portar beneficis per a les generacions actuals i futures sense perjudicar els recursos o els organismes biològics en el planeta “.

Aquests dos aspectes fonamentals han caracteritzat l’anomenat “Informe Brundtland” conegut també com “Our Common Future”), l’informe elaborat per la Comissió de Nacions Unides encapçalada per Gro Brundtland, publicat el 1987 després de diversos anys d’estudis, debats i reunions. Auque no pugui reclamar el dret de primogenitura, l’Informe Brundtland de 1987 sens dubte ha tingut el mèrit de portar a primer pla i amb força a l’opinió pública en tot el món problemes de desenvolupament econòmic i industrial.

En la definició, que es troba en aquest informe, en realitat no es parla del concepte de medi ambient com a tal, sinó es refereix al benestar, i per tant a la qualitat del medi ambient, destacant així el principi ètic principal entès com a responsabilitat per part les generacions d’avui cap a les generacions futures, i evidenciant els dos aspectes de la sostenibilitat ambiental: el manteniment dels recursos i l’equilibri ambiental del nostre planeta.

Caminando-hacia-un-desarrollo-sostenible-del-medio-ambiente

En el mateix document ha posat èmfasi en la protecció de les necessitats de tots els individus, per tal de legitimitat universal per aspirar a millors condicions de vida, així com subratllar la necessitat i la importància d’una major participació dels ciutadans, per implementar un procés, de fet augmenta les possibilitats democràtiques en l’àmbit internacional.

El desenvolupament sostenible requereix satisfer les necessitats bàsiques de tots i estendre a tots l’oportunitat de posar en pràctica les seves aspiracions a una vida millor. La satisfacció de les necessitats essencials requereix no només una nova era de creixement econòmic per a les nacions que la majoria dels habitants són pobres, sinó també la garantia que els pobres tinguin una participació justa dels recursos necessaris per sostenir aquest creixement. L’equitat hauria de ser recolzada tant pels sistemes polítics que garanteixin la participació efectiva dels ciutadans en la presa de decisions, tant per una major democràcia en les decisions internacionals.

ARTÍCULO COMPLETO Giuseppantonio De Vincentiis

PLA ESTRATÈGIC DE TURISME 2020

Barcelona s’ha consolidat com a una de les principals destinacions urbanes europees. El seu atractiu ha fet augmentar el número de turistes de forma constant, consolidant l’economia de serveis destinada a l’atenció dels visitants, transformant bona part del territori central de la ciutat en molt pocs anys. Barcelona és una ciutat turística i ho continuarà essent, previsiblement, durant molts més anys. I aquesta situació no està exempta de reptes.

barcelona-turismo
En la Diagnosi Estratègica presentada al setembre de 2016 s’apuntaven els reptes i els objectius estratègics a donar resposta en base a una anàlisi en profunditat de la situació actual i les perspectives futures. I per tal de donar-hi resposta, es presenten a continuació de forma detallada i estructurada les Propostes d’Actuació fruit d’un treball intensiu d’escolta activa d’una pluralitat d’agents diversos, de veus expertes i anàlisi de documents.

guia-de-turismo-en-barcelona3
Barcelona s’ha convertit en una ciutat turística en temps rècord i res apunta que deixi de ser-ho en el futur proper. El turisme, com ja es va apuntar a l’inici d’aquest procés de reflexió, no pot ser considerat com una activitat econòmica aliena del lloc on esdevé. El turisme és part inherent de la ciutat. Assumir aquest escenari posa de relleu noves prioritats per l’estratègia de turisme de la destinació.
El Pla Estratègic ha d’integrar tots els instruments i mecanismes disponibles que permetin construir nous escenaris de futur sostenibles que garanteixin que la generació de riquesa derivada de les activitats turístiques no posa en joc el futur de la destinació com a objecte de desig però tampoc com a territori que acull moltes altres pràctiques econòmiques i formes de viure’l. En segon lloc, doncs, cal garantir la sostenibilitat de la destinació de forma irrenunciable, i fer-ho amb una mirada ampliada, incorporant a les qüestions ambientals altres criteris fonamentals com és la qualitat dels llocs de treball o la fortalesa de les relacions empresarials amb el teixit econòmic local. Cal pensar doncs la sostenibilitat no només com un atribut de marca sinó com a efecte desitjat per tota la cadena de valor, com a fita a assolir en el conjunt de la destinació.

Barcelona-y-la-escena-LGBT-1440x810
La tercera de les prioritats ha de ser el disseny dels mecanismes per garantir el millor retorn social de l’activitat econòmica generada pel fet de ser una destinació de primer ordre. Un retorn social que, sense dissociar-se de la sostenibilitat, s’ha de generar a partir de múltiples mecanismes redistributius, a través de la generació de valor compartit en els territoris, però també activant efectes multiplicadors per afavorir la cooperació empresarial de sectors estratègics. En definitiva, convertir el turisme en palanca de canvi per activar altres activitats econòmiques no extractives, beneficiant-se de l’afluència constant de professionals i càrrecs institucionals que visiten Barcelona cada any.

AJUNTAMENT DE BARCELONA

PLA ESTRATÈGIC DE TURISME 2020

L’EVOLUCIÓ DE BARCELONA COM DESTÍ TURÍSTIC

TWENERGY.COM

La consolidació en els últims anys de Barcelona com a destinació turística ha impulsat el desenvolupament d’un model de turisme sostenible i responsable que té com a finalitat la millora tant de la qualitat de vida de ciutadans, com de l’experiència de visita dels turistes.

Per a l’Ajuntament de Barcelona, ​​el turisme és una activitat amb gran importància econòmica i social, que requereix del compromís i esforç del conjunt d’agents implicats a nivell transversal, amb el repte comú d’afavorir el desenvolupament d’una ciutat sostenible.

Viajes-a-Barcelona-1440x810

Alguns dels aspectes principals que genera el turisme són:

• Creació de noves infraestructures: el desenvolupament de nous serveis requereix de la construcció d’instal·lacions que, a més de facilitar el gaudi dels turistes, resulten positives per als residents.
• Generació d’ocupació: hi ha la demanda de capital humà qualificat per al desenvolupament de nous serveis i infraestructures que proporcionin una estada de qualitat.
• Coneixement i intercanvi amb altres realitats culturals: la interacció amb persones de diferents llocs del món enriqueix la diversitat social i col·labora amb el respecte i la convivència dels ciutadans cap a altres cultures.

LV_20120716_LV_FOTOS_D_54325576550-992x558@LaVanguardia-Web

Si bé és cert que els beneficis que genera el turisme són significatius, és important no dissociar el model turístic del de ciutat amb l’objectiu de garantir la seva sostenibilitat, tant a nivell econòmic, com social i ambiental.

Des l’impuls que va suposar per a Barcelona l’organització dels Jocs Olímpics de 1992, la ciutat catalana ha experimentat un creixement accelerat de l’activitat turística, fins a esdevenir una de les destinacions referència a nivell internacional (Barcelona rep al voltant de 27 milions de visitants cada any).
Una de les particularitats que posseeix el turisme de Barcelona respecte a altres ciutats, és que és un referent turístic no només a nivell cultural, sinó com a destinació de negocis, congressos i esportiu, com així ho demostren els esdeveniments que s’han celebrat recentment.

barcelona-000037111798-istock.jpg_369272544
Per complir amb els requisits d’aquesta certificació és necessari dur a terme uns plans de millora contínua que pretenen garantir la qualitat de vida dels ciutadans i una bona experiència de visita per als turistes, convertint a Barcelona en una destinació cada vegada més competitiu.

POST COMPLETO TWENERGY.COM

QUÈ PODEN FER ELS GOVERNS PER DONAR SUPORT A LA INNOVACIÓ MEDIAMBIENTAL?

Les companyies que s’ho poden permetre, inverteixen milers de milions de dòlars a l’any, per reduir i pal·liar els efectes mediambientals i socials dels danys produïts per la fabricació i transport de les seves matèries primeres. Aquestes inversions necessiten del que coneixem com a investigació i desenvolupament, construcció d’infraestructures, manteniment i donar fe que els processos es regulen i segueixen al peu de la lletra les lleis vigents.

Inventos-ecologicos

Es fa necessari que aquestes companyies compten amb incentius per assolir els objectius imposats per les normes i que les conseqüències de la fabricació i transport no afectin directament o indirectament al medi ambient. Per aquesta raó, les companyies inverteixen en tecnologies punta i d’última generació que minimitzin la minva en la degradació mediambiental, amb la lògica idea de no enfrontar-se a costoses conseqüències davant governs, tribunals, opinió pública, etc …
Entre els problemes en què cal una política ambiental adequada, en destaquen tres: les creixents complicacions que envolten a les avaluacions ambientals oficials, el sorgiment del concepte de llicència social i els efectes dels canvis en els entorns fiscals i regulatoris.

medio-ambiente
A nivell mundial els processos d’avaluació ambiental s’han fet indegudament llargs, complicats, costosos i incerts. Això augmenta els riscos d’inversió per part de les empreses i podria conduir a l’abandonament de projectes probablement reeixits. Tractar de reemplaçar o millorar les infraestructures s’ha convertit en un malson global i la burocràcia generada entorn al mediambiental no ajuda a que el desenvolupament de noves tecnologies i innovacions arribin a bon port, de manera que la primera mesura seria gestionar de forma més àgil tot el que implica l’avaluació a nivell de Medi Ambient.

industria-medioambiente
El concepte de llicència social que existeix en molts països ha augmentat els riscos de les innovacions i inversions, que podrien conduir a millors resultats ambientals. La llicència social és un concepte tan difús en decidir quins projectes seran permesos per les institucions reguladores, que obre la porta a decisions arbitràries i amenaça l’imperi de la llei. Finalment, una empresa que es compromet a una inversió important, ja sigui en infraestructura o innovació, espera un rendiment de la inversió. El rendiment calculat és sempre hipotètic, ja que el futur és desconegut, però un dels determinants del retorn és el cost de la regulació i la tributació. Un ambient regulador i fiscal volàtil desanima la inversió, ja que crea incertesa addicional.

ARTÍCULO COMPLETO ECOTICIAS.COM