UN 60% DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT UTILITZA APPS PER FACILITAR LA SEVA VIDA QUOTIDIANA

Les persones amb discapacitat visual són les que més les utilitzen (77%), seguides de les que tenen discapacitat auditiva (73%), física (65%) i intel·lectual (50%), segons l’informe informe ‘Tecnologia i discapacitat’, de Fundació Adecco i Keysight Technologies Spain.

app-discapacidad-visual

Aquest passat 15 de juliol es va celebrar el Dia Internacional de les Tecnologies Apropiades, és a dir aquelles la finalitat del qual és ajudar a resoldre problemes, prestant atenció especial a criteris ètics, culturals, socials i econòmics de la comunitat a la qual donen servei.
En aquest context, i per sisè any consecutiu, la Fundació Adecco i Keysight Technologies Spain presenten l’informe Tecnologia i discapacitat, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte que les noves tecnologies (NT) estan tenint en la qualitat de vida i en la plena inclusió de les persones amb discapacitat.

apple-apps-discapacidad
Algunes apps que donen serveis més concrets s’han convertit en autèntiques aliades per a les persones amb discapacitat, permetent-los normalitzar molts aspectes de la seva vida.
L’informe, que basa les seves conclusions en una enquesta a 300 persones amb diferents discapacitats, determina que un 60% d’aquestes persones són usuaris d’apps específiques, sent els que més les fan servir els que tenen discapacitat visual (77%), seguits dels que tenen discapacitat auditiva (73%), física (65%) i intel·lectual (50%).

CE @Compromiso_Empr13 Julio 2017

PLA ESTRATÈGIC DE COLLSEROLA: REFLEXIONS DES DE L’ECOLOGIA

El Parc de Collserola és una joia que Moltes metròpolis desitjarien. A POCS quilómetres de més de tres millones de persones, vuit mil cinc- cents hectarees de boscos I ALTRES sistemes naturals o seminaturals gaudeixen amb protecció sota la figura del pla especial del parc. La Continuïtat i la Millora de les funcions Ecològiques, econòmiques i socials de Collserola han de ser Objectius irrenunciables per a la ciutadania, a els Gestors del parc i a els polítics de les Moltes Administracions involucrades.

Collserola

1. Collserola te Vocació de parc natural.
2. Un parc natural és una entitat ben diferent d’1 parc urbà. La principal diferència rau en què a els parcs naturals la intervenció humana és Molt menor, i el paper dels procesos naturals Molt major, que en un parc urbà.
3. Els espais naturals, inclosos a els parcs naturals, han de ser Grans per tal de poder generar a els Béns i serveis Ecològics que ENS forneixen gratuïtament.
4. La persistència i la integritat ecològica d’1 espai natural és veuen facilitades Quan major va seguir l’espai, i és veuen creixentment compromeses Quan més és retalli la superfície de l’parc i Quan majors siguin l els pressions antropogèniques en els fronteres exteriors i interiors (si existeixen) de l’espai.

parco_collserola
5. Donada su ubicació en la metròpoli barcelonina, el parc de Collserola te un Ús público intens i diversificat. AQUEST Ús público és una de les Raons de ser del parc i contribueix a la calidad de vida dels Ciutadans que en gaudeixen. Nogensmenys, l’Excés de freqüentació en d’algunes Àrees, i Certes activitats Especialment agressives amb el medi o Simplement il·legals son una amenaça pèls ecosistemes del parc.
6. Malgrat AQUESTA Vocació d’Ús público, és important Tenir present que a els espais naturals también són útils encara que no s’utilitzin. No és Necessari ni desitjable que Tots els indrets del parc siguin l accessibles a la gent. Les zones no accessibles tinença 1 paper destacat en la persistència d’Espècies, comunidades i processos Ecològics.
7. L’Aïllament ecològic és una de les Principals amenaces per a l’Manteniment dels ecosistemes i de la Riquesa biològica de Collserola.
8. L’Aïllament ecològic de Collserola és Creixent degut a l’Expansió urbanística i la proliferació d’infraestructures. Reduir AQUEST Aïllament ha de ser un dels Objectius Principals del Pla Estratègic.
9. Les plantes o a els Seus gens también és desplacin: la connectivitat ecològica no és important NOMÉS para los vertebrats terrestres sinó también per a les plantes i a els invertebrats.
10.Per a mantenir la diversitat genètica de poblacions semi-aïllades, com Moltes de les de Collserola, el que és important és que Entrin organismes procedents de l’exterior.
11. Inversament, parcs com Collserola podin actuar com a “repobladors” degut a l’emigració d’individus Nascuts dins de l’parc cap a Altres Territoris.

7cea717f8a715b47be4062d3fdd25836_crop
12. La Reducció de l’Aïllament ecològic de Collserola requereix forçosament mirar més enllà dels Límits del parc. Cal Especialment implementar (i on va seguir Necessari, restaurar) un sistema de connexions Ecològiques que garanteixi el Manteniment o recuperació dels fluxos Ecològics (d’organismes, de gens, de matèria i d’energia) entre Collserola i: (1) la serralada prelitoral ; i (2) Els altres massissos de la serralada litoral.
13. El problema més punyent per a Manteniment de les connexions Ecològiques de Collserola és Troba en el contacte entre el parc i la plana vallesana. Encara queden zones agrícoles i agroforestals importants a la plana vallesana que tinença 1 paper clau com a àrea d’alimentació, com a hàbitat, com a connector ecològic i com a zones tampoc no.
14. El Pla Estratègic de Collserola ha de fixar-se com a Objectiu de màxima Prioritat conservar (i on va seguir possible i desitjable, recuperar) els zones agrícoles i agroforestals de la plana del Vallès situades en contacte amb el parc o en els Seves proximitats .
15. La major amenaça actual per a Manteniment de la connectivitat ecològica de Collserola és el desarrollo del Centre Direccional, al municipi de Cerdanyola del Vallès. El desarrollo urbanístic massiu projectat en AQUESTA zona liquidés 340 hectarees de Conreus de secà que constitueixen la darrera gran finestra rural que li queda a Collserola i culminarà l’Aïllament ecològic del parc respecte la plana vallesana i la serralada prelitoral.

Ferran Rodà
Catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

 

EL TURISME URBÀ NO ÉS EL QUE FALLA, SINÓ EL MODEL DESENVOLUPAT

Comença la guerra entre turistes i comunitat local en els centres urbans. Ara com ara la batalla la guanya els visitants, però les prediccions no apunten en aquesta direcció. Això és només la punta de l’iceberg que està començant aflorar …
Recentment les alarmes s’han disparat, per l’aparició de conflictes entre població local i població flotant, és a dir turistes i excursionistes i població local, que en molts destins, especialment urbans, dupliquen i tripliquen en nombre als residents d’aquells barris on s’ubiquen els allotjaments i les activitats d’animació turística.

vista-aerea-de-la-plaza-de-espana-barcelona
Quan es parla de capacitat de càrrega turística, ja no és només la referida al tema ambiental o cultural, sinó la social, que afecta fins i tot la salut de la població, ja que està causant molt segurament situacions d’estrès que poden conduir al total rebuig als visitants que envaeixen aquest espai mínim d’intimitat que hi ha a les ciutats en què el turisme explorador ha arribat i conquistat tots aquests barris i cantonades, que abans estaven al marge d’aquests fluxos turístics.

logo-color
El fenomen del low-cost, així com l’economia col·laborativa ha permès en temps record que milions de turistes que no tenien accés a l’oferta existent, ja puguin i això implica que la demanda ha crescut i seguirà creixent exponencialment.
Això és només la punta de l’iceberg que està començant aflorar i que si no se sap gestionar, la insostenibilitat acabés emergint del tot, que per descomptat aconseguís que es perdi competitivitat turística.
Hi ha un fet cert que és que hi ha segments turístics que no són compatibles ni en temps ni en espai i per tant és imprescindible definir cap que demana es vol dirigir. Perquè les motivacions i expectatives de cada segment de mercat són molt diferents, però coincideixen en un mateix entorn físic.

destino-vacacional-favorito-barcelona1
Seria bo recordar que les ciutats, no estan dissenyades ni preparades per ser una destinació turística i respondre a les expectatives dels visitants, sinó per donar satisfacció als seus habitants, on a més s’obren per rebre una arribada de turistes, però de forma sostenible, sense alterar substancialment l’equilibri social, ambiental i cultural.

arturo CROSBY 12 de Julio del 2017, HOSTELTUR

BARCELONA, OBJECTIU DESTINACIÓ SOSTENIBLE

El turisme no para de créixer en molts llocs del món, entre els quals Barcelona. L’ajuntament de la ciutat s’ha proposat dur a terme una sèrie de mesures per reduir-ne els impactes negatius i maximitzar-ne el retorn al conjunt de la ciutadania.
Si demaneu a algú que us digui deu paraules que defineixin Barcelona, de ben segur que en un dels primers llocs hi apareix la paraula turística. Barcelona és moltes coses, entre les quals una ciutat turística, que se situa al rànquing de les ciutats més atractives del món per als que els agrada viatjar, al costat de Nova York, París o Londres. Són un munt els factors que l’han fet turística, des de fa molts anys, i de manera especial des del 1992: el gran patrimoni cultural que conté, la gastronomia, l’esport -el Barça n’és el principal reclam, però n’hi ha molts més-, les platges, el clima i una manera de ser dels seus habitants… Però l’activitat turística també té impactes negatius, sobretot en entorns com el Parc Güell, la Sagrada Família, el cor del Barri Gòtic, que cada dia reben milers de visitants. Cal que aquestes visites no dificultin la vida diària dels residents. D’altra banda, cal que Barcelona sigui una destinació on tots els visitants, independentment de la seva edat i condició, puguin gaudir i participar de l’experiència de la visita.

turimse2
Xavier Font, professor de màrqueting sostenible de la Universitat de Surrey (Gran Bretanya), alerta que “les ciutats solen començar a gestionar l’impacte del turisme només quan ja és massa tard”, i que “a diferència dels visitants a destinacions de platja i parcs naturals, els turistes de les ciutats utilitzen la mateixa infraestructura que els locals”. Xavier Font assenyala algunes de les propostes per fer que Barcelona abraci un turisme més sostenible, que no entorpeixi la vida quotidiana a la ciutat i que beneficiï els ciutadans: “Convé atraure els turistes cap a escapades fora de la ciutat, que suposen menys càrrega per a la infraestructura urbana. Convé també atraure clients que es comporten més com a locals. Els que visiten Barcelona per primer cop van a la Sagrada Família, però els que repeteixen -entre els quals destaquen els francesos, per exemple- ja es reparteixen per zones menys conegudes de la ciutat. Cal també reduir l’estacionalitat, fent especial èmfasi en les activitats que es poden fer a l’hivern o en èpoques menys concorregudes, i també oferir productes i serveis produïts localment i èticament”.

img_lteixidor_20160703-162644_imagenes_lv_colaboradores_lteixidor_turismo_0031_28-kVz-U403213413143HjC-992x558@LaVanguardia-Web
Els turistes donen una puntuació alta (8,7) a la ciutat i en destaquen l’arquitectura, la cultura, l’entreteniment i la restauració. Com a aspectes negatius, manifesten que els preus són massa elevats en relació amb la qualitat i la massificació de zones i monuments turístics. Així ho indica l’Informe d’Activitat Turística 2016.

715_11a

Les pernoctacions als hotels de la ciutat de Barcelona van pujar l’any passat un 5,5%, i van arribar als 19,5 milions. També van créixer significativament els passatgers de l’aeroport, un 11,2% (44,1 milions), i els creueristes que arriben al port de Barcelona, un 5,6% (2,6 milions). D’altra banda, el 86,7% dels barcelonins consideren que el turisme és beneficiós per a la ciutat. Segons l’Informe d’Activitat Turística 2016, el percentatge dels que reclamen posar límits a l’arribada de turistes (48,9%) per primer cop supera el dels partidaris d’atreure’n més (47,5%).

AJUNTAMENT DE BARCELONA, ARA.CAT

LA TECNOLOGIA REVELA QUÈ SENTEN LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

El projecte neix de la voluntat de voler saber de manera objectiva l’estat anímic de persones que no poden expressar-ho per si mateixes o que ni tan sols tenen consciència d’ell, perquè es tracta d’una informació valuosa per millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida, per millorar les seves teràpies i personalitzar perquè els agradin més i siguin més efectives “, explica el director d’investigació de l’IRD, Joan Oliver.

a6de6f85-6bb3-4c12-b4dd-b242702cc1c7

El problema és que aquestes persones no només no poden expressar les seves emocions sinó que per a elles no serveixen les eines d’ajuda que es fan servir amb altres, com el programari de reconeixement facial, així que vam pensar que la solució era mirar la seva ment i en el seu cos els senyals fisiològiques que emet el seu estat d’ànim, perquè sabem per la bibliografia que cada emoció va associada a uns patrons fisiològics “, detalla Jainendra Shukla, investigador en robòtica que participa en el projecte.

Autonome-Users3

El handicap era que no existien aquests patrons en persones amb discapacitat intel·lectual, de manera que la primera tasca dels investigadors de l’IRD va ser elaborar-combinant informació externa -expressió facial, seguiment de la mirada, informació subjectiva dels terapeutes que coneixen a la persona- amb informació interna -ritme cardíac, activitat electrodermal i cerebral- d’alguns dels residents de la Fundació Ave Maria mentre se’ls provocava diferents emocions intenses, positives i negatives.

484848-944-944

Amb tota aquesta informació i l’obtinguda en altres experiments mitjans amb terapeutes que interpretaven el seu estat d’ànim, els investigadors han elaborat MuDERI, una base de dades multimodal per al reconeixement de les emocions entre persones amb discapacitat intel·lectual, en la qual s’ha sistematitzat i etiquetatge cada estat anímic a partir dels patrons de senyals fisiològics constatats en els experiments.

MAYTE RIUS, Barcelona LA VANGUARDIA